Raimon Guarro i Nogués

Entre els intents que em van conduir a la cianotípia Ashle 1 i els primers que vaig fer amb la imatge de l’Aina no hi ha gaires setmanes de diferència. És una imatge que presenta dificultats d’exposició fotogràfica similars a les que comento en el cas de la Vinyet major i menor. I que es resumeixen en el fet que el rostre és molt lluminós, tot i conservar molt de detall de textura, i en canvi el fons, que ocupa la major part de la imatge, és força fosc i igualment manté força textura que és necessari conservar perquè el conjunt funcioni.

Per aquest motiu les primeres proves que vaig fer no les vaig considerar cap èxit, perquè tot i ser passables, l’equilibri entre llums i ombres no era el que buscava, i les vaig fer servir per a fer algunes proves de daurat quan encara no tenia gaire clar quins resultats podia aconseguir combinant-ho amb la cianotípia i els processos necessaris per a arribar-hi. Durant l’estiu passat de l’any 2023, les bones experiències materialitzant els retrats de l’Ashle i la Vinyet i integrant-les en un suport daurat em van permetre reprendre la imatge de l’Aina amb la confiança d’aconseguir un resultat igualment satisfactori.

I, efectivament, en algun moment de la tardor de 2023 vaig acabar el retrat de l’Aina i el vaig daurar amb imitació d’or. Fa poques setmanes, en una tempesta d’estiu que va fer caure un arbre al costat de casa, vaig tenir degoters i aquesta imatge se’m va fer malbé. L’aigua queia sobre la taula on, per mala sort, tenia aquesta i altres obres, a més de papers i material divers. Deuria ser cosa de la providència, però, que ja feia alguns mesos que no m’havia quedat satisfet amb aquell resultat, i seguia experimentant-hi provant papers i viratges diversos.

No fa massa dies que vaig acabar de virar aquesta imatge i la vaig muntar sobre l’or. Encara que de manera interrompuda, he treballat en el retrat de l’Aina des de fa un any i mig, però paradoxalment potser és l’obra en què ha passat menys temps des que vaig exposar-ne la cianotípia fins ahir, que vaig anar-la a recollir-la emmarcada.

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.

Dades de l’obra:

• Cianotípia sobre paper de fibra de kozo del mestre japonès Hasegawa de 20~ g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats. Virada amb fenigrec, boixerola i pols de pinyol d’alvocat.
• Dimensions de la imatge: 265 x 182 mm. Dimensions amb el marc: 418 x 337 mm.
• Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Animat per l’èxit de la sessió improvisada a la vora del riu Llobregat (encara no havia pogut revelar les fotografies, però la llum i tot plegat m’havia semblat prometedor) vaig demanar més voluntaris per a fer una sessió a la bassa de Montclar, que quan el sol comença a baixar és un refugi de frescor a l’estiu i, a efectes fotogràfics, en tractar-se d’una antiga bassa mig soterrada, la llum hi és fàcil de controlar.

Bona part d’aquestes fotos les vaig fer amb un altre rodet, de 50 ISO, diferent del que havia utilitzat a la riba del Llobregat. Segurament no era la millor pel·lícula per a experimentar en aquell context, però la lògica era la mateixa relativament despreocupada que he utilitzat durant aquests darrers anys en què he reprès la fotografia: simplement no dedicar gaire temps a les decisions i provar coses diferents, per arribar a resultats que sí que llavors ja em permetin treure conclusions.

En aquesta ocasió, a més del rodet de 50 amb la càmera de format mig, estava provant sobretot el bon funcionament de la sincronia entre aquesta càmera i el flaix de mà. Com ja us anticipava, no tots els resultats d’aquella tarda van ser exitosos però aquesta imatge de la Milena em va enamorar des del primer moment. També és una de les que va quedar malmesa i que va guanyar molt quan vaig fer-ne una segona versió, tal i com explico amb la imatge de l’Aina.

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.

Detalls de l’obra

• Cianotípia sobre paper de tipus Oizu de 20~ g/m2, muntada sobre paper Arches de 300 g/m2 de gra satinat, daurat amb or de 22 quirats.
• Dimensions de la imatge: 188×190 mm. Dimensions amb el marc: 338×337 mm.
• Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Malgrat que la modificació dels colors de la cianotípia que permet el procés de viratge és sorprenent per mèrits propis, d’alguna manera no me’n vaig creure el potencial fins tenir davant els ulls el resultat d’aplicar-lo en tres capes diferents a una imatge. Això permet crear, en teoria, una imatge en color que reprodueix els de la fotografia original. En teoria, perquè per sort o per desgràcia la pràctica és més complexa.

Amb la Tones vam fer aquesta imatge en una sessió en què vam combinar BDSM i fotografia. Els tons vermells del mantell de vellut juntament amb els rosats i càlids del seu cos ja dominen de manera natural a la imatge original. Havia fet una prova amb paper Hahnemühle Rag d’aquarel·la, el que recomana Annette Golaz al seu llibre Cyanotype Toning: Using Botanicals To Tone Blueprints Naturally, que va sortir raonablement bé.

El procés consisteix a fer una primera cianotípia amb un negatiu corresponent al color vermell. Aquesta cianotípia es vira utilitzant roja, una planta tintòria molt utilitzada tradicionalment. Després, es torna a emulsionar el mateix paper per a exposar-lo amb un negatiu corresponent al groc, que en aquest cas es renta en un bany alcalí per a aconseguir aquesta tonalitat. Finalment, el paper es torna a emulsionar i exposar amb un negatiu corresponent al color blau, i aquí ja hi deixem el blau tradicional que proporciona el procés de cianotípia.

Després de l’èxit d’aquest primer experiment, vaig decidir repetir-lo sobre paper de tipus Oizu. Amb el matís important que amb el paper japonès la majoria de processos de la cianotípia s’acceleren, el resultat també va ser satisfactori i, al cap de moltes setmanes dubtant, vaig decidir muntar-lo sobre un suport daurat com havia estat fent amb altres imatges:

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.

Dades de l’obra:

• Cianotípia tricolor sobre paper Oizu de 20 g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats. Viratges fets amb Rubia tinctorum i carbonat de calci.
• Dimensions de la imatge: 201 x 134 mm. Dimensions amb el marc: 268 x 203 mm.
• Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.