Fa un parell de setmanes vaig enviar una enquesta als subscriptors de la meva llista de correu i a altres contactes propers per tal que m’ajudessin triant quines imatges els agradaven més. Tot i que se suposa que els artistes no hem de demanar què pensa la gent de les nostres obres d’art perquè això ens orienti sobre una manera de fer o una altra, observo dues coses que em semblen bastant objectives amb relació al fet de preguntar el parer.
La primera és que el públic tendirà a comprar imatges que agradin a més quantitat de persones. La lògica estadística és perversa però bastant inqüestionable si no hi fem malabarismes. La segona cosa és que m’adono que en alguns casos no he començat a parar atenció a certs aspectes de les fotografies o els dibuixos que he fet al llarg de la meva vida fins que alguna altra persona en destacava alguna cosa que l’havia sorprès. Això m’ha servit per a recuperar algunes imatges i treure’n més partit artístic. Llavors, com que tinc el mal costum d’haver de pagar un lloguer a final de mes, i crec que cal saber combinar convicció i humilitat en la mirada, em va semblar que era una bona idea preguntar quines imatges cridaven més l’atenció a les persones que ja saben (una mica) a què em dedico.
Els resultats de la votació van ser prou interessants. A partir d’avui i durant els propers dies t’aniré mostrant les imatges que van rebre més vots, de menys a més, i et parlaré una mica sobre quan i on vaig realitzar-les.
Avets i bedolls
Vaig fer aquesta fotografia al taller que més o menys de manera anual imparteix el fotògraf Oriol Alamany a l’Alt Pirineu, normalment al principi de la tardor per tal de treure partit fotogràfic de l’espectacle cromàtic dels arbres caducifolis. Va ser l’any 2020, en un moment afortunat en què, malgrat que la pandèmia encara era molt recent, es permetia fer activitats amb certa normalitat.
Hi ha bastantes possibilitats que aquesta fotografia estigui fortament inspirada en alguna que l’Oriol ens va posar com a exemple, o potser pertanyent a un altre dels meus referents fotògrafs. Tinc claríssim que una part de l’aprenentatge es fa a través de la còpia i, per tant, assumeixo aquesta possibilitat de manera desacomplexada.
No estic segur de si vaig fer la foto amb aquest plantejament, però el resultat és propi d’una composició quasi abstracta. Els dos avets són ben visibles i fan una vertical clara, però la resta de la imatge està presidida per una textura bastant informe.
Era el dia 24 d’octubre de 2020, cap a les 9 del matí, al pla de Boavi. La imatge està impresa amb acabat semi brillant sobre paper Canson Infinity Baryta Prestige II, de 340 g/m2. És una tirada inicial limitada a 25 exemplars i en pots adquirir un (si en queden!) fent clic aquí.