Els dos primers anys de deixar el pis de Sant Antoni i marxar a Montclar per a tenir-hi la meva base vital, treballava alguns dies a Barcelona. Llavors em quedava a dormir al pis de la Sara, que era pràcticament tot per a mi perquè ella ja havia marxat a l’estranger.
Allà, sobre un sofà improvisat amb coixins però amb bon gust -l’estètica que havia sabut imprimir la Sara a casa seva- vaig fer-li aquesta fotografia a la Núria. Era un dia de gener de 2017.
Vam jugar amb diverses configuracions lumíniques però sobretot amb el projector de vídeo per a aplicar diversos patrons linials sobre el seu cos. No tinc la pretensió d’haver inventat res: l’ús de patrons linials o geomètrics i les ombres que projecten sobre les corbes del cos humà és un recurs molt explorat en fotografia.
El pis de la Sara era al carrer Secretari Coloma i fa anys que utilitzo el nom del carrer per a referir-me al pis. El carrer ara ja no es diu així, sinó Pau Alsina, tal com es deia abans de 1939, sembla. El canvi de nom el motivava el fet que el Secretari Coloma era un personatge més aviat sinistre. Introduir la Inquisició a Catalunya no ajuda a crear una bona imatge, evidentment. Jo vaig estar molt temps, però, ignorant qui era aquest personatge. Deixant al marge la realitat històrica, sempre hi havia considerant bastant còmic aquest nom, i per tot plegat no tinc gaire problemes a anomenar així aquesta fotografia.
Si no s’han acabat, tinc a la venda reproduccions d’aquesta imatge en acabat mat i mida DIN A4. Pots adquirir-ne una fent clic aquí.