Després de preparar els prints basats en l’aquarel·la d’un paisatge d’Skye que vaig fer a Liminálica, m’he començat a mirar aquest original d’una manera especial. Ja des del moment que vaig acabar l’aquarel·la vaig saber que seria un dels treballs més reeixits, sinó el que més, de la residència. Pot arribar a fer una mica de ràbia que, d’una estada de quasi dues setmanes, consideris que el que val més la pena és un apunt de paisatge que potser no vaig trigar ni una hora a realitzar. Però l’art, igual que el futbol, és així.
Deia que me la vaig començar a mirar d’una manera especial perquè es va convertir en una cosa icònica, que sintetitzava sorprenentment bé la meva estada durant una setmana escassa a aquella illes de les Highlands. Vaig anar-hi perquè al màster de paisatgisme que en aquell moment estava cursant ens van encarregar el treball sobre una illa. Jo tenia uns diners pendents de gastar d’una borsa de viatge d’un premi artístic, i vaig decidir que seria bona idea invertir-los en el que em costaven els vols per arribar a Skye i fer el treball sobre aquesta illa.
Si comptem viatjar com a fer-ho a l’estranger, no és quelcom que hagi fet massa. I, en aquell moment, les úniques vegades que havia agafat un avió era per anar a la Blender Conference a Amsterdam. A Skye també hi vaig anar sol, però era un repte més ambiciós, perquè volia recórrer caminant una part significativa de la geografia de l’illa. Skye no és excessivament gran (no arriba a la meitat de la superfície de Mallorca) però tampoc és petita.
Recordo els dies previs a marxar, i especialment el dia que havia d’agafar el vol, i que sentia un gran estrès. Havia hagut d’encaixar els horaris de busos, buscar allotjament a Glasgow per al dia que arribava i altres misèries del tot pròpies de viatjar però a les quals jo no estava acostumat. A tot això s’hi sumava l’ansietat per a decidir quines càmeres de fotografies m’emportava. Volia prendre’m seriosament (o això pensava) la fotografia de paisatge, i havia comprat rodets de diapositives Velvia 50, però també m’inquietava molt quedar únicament a la mercè d’aquestes imatges si no m’emportava també la càmera digital amb què, a més a més, podia fer vídeo. Tot plegat implicava pes a la motxilla, més el menjar, i fins i tot m’estava plantejant si m’havia d’endur l’ordinador portàtil.
Miro aquell jo tan incapaç de pensar amb claredat i ser resolutiu i em sembla delirant. I no obstant no podria descartar completament tornar-m’hi a trobar. La situació em va portar a un dels moments de crisi que més recordo. Se’m va fer tard entretenint-me considerant aquestes foteses i en canvi quasi no vaig tenir temps de comprar els bitllets del bus que havia d’agafar un cop a Escòcia. Vaig haver d’agafar un taxi per no perdre el vol. Al vespre arribava a l’alberg de Glasgow, una ciutat que em va semblar terriblement inhòspita, tenint la sensació d’haver travessat l’Estígia.
Per això el contrast de l’arribada a Skye el dia següent, després d’un viatge de 6 hores d’autobús (a Skye hi ha un pont que la connecta a l’illa d’Anglaterra) va ser tant potent. Em va semblar trobar-me a una terra salvatge que demolia tota aquella realitat de consideracions i llocs mediocres (la indecisió sobre què m’enduia, la meva habitació, el taxi, l’aeroport, Glasgow, l’alberg de Glasgow) que havien presidit el meu últim dia i mig. Sentia que estava començant una nova vida a l’illa, tot i que havia de tornar a Barcelona al cap de menys d’una setmana.
L’espai i la buidor d’Skye són absolutament protagonistes. Hi bufa un vent fresquet. Si hi ha construccions, o cartells, o qualsevol cosa que un troba en el camí i que no sigui clarament un poble, sempre té un aspecte desproveït de qualsevol pretensió. Sembla una presència quasi casual. Em va exagerar aquestes sensacions el fet que els primers dies vaig ser a la zona del Quiraing, que ofereix aquests paisatges vastos i majestuosos. Després vaig descobrir una Skye més íntima i fins a cert punt més accessible, però que igualment em transmetia en molts moments que era una mena de nou món.
Aquesta imatge que vaig fer a Liminálica resumeix la contundència d’aquest paisatge que vaig viure a Skye. No va ser gens buscat, a Liminálica m’hi vaig endur desenes d’imatges sense tenir una idea clara de quines em vindria de gust utilitzar com a referent. I de totes maneres em sembla curiós que aquestes dues experiències, tan diferents entre sí i en certa manera també tan diferents de la meva vida de cada dia en el moment que les vaig viure, estiguin unides per aquesta imatge que amb prou feines mesura deu per quinze centímetres.
Possiblement posaré a la venda aquesta aquarel·la a la propera exposició. Per ara, en pots adquirir la reproducció a mida DIN A4 en sèrie limitada de 25. Fes clic aquí si vols passar per caixa.
Edició del dia 17 de juliol de 2024:
Efectivament, l’aquarel·la original del Paisatge d’Skye serà a l’exposició que començo d’aquí a uns dies al bar Victòria de Gironella. Més avall veuràs les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.
Si, en canvi vols comprar una de les 25 reproduccions en DIN A4 de sèrie limitada, fes clic aquí.
Dades de l’obra:
- Aquarel·la sobre paper d’aquarel·la. Realitzada el 5 d’octubre de 2023.
- Dimensions de la imatge: 114 x 153 mm. Dimensions amb el marc: 262 x 302 mm.
- Emmarcat amb passepartout. Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.