Tal i com explico a l’entrada sobre la fotografia Vinyet major, aquesta cianotípia és fruit de molts intents infructuosos (una mica més de 20, probablement) d’aconseguir una imatge amb les qualitats que buscava: unes llums que no estiguessin cremades, en què la pell tingués prou detall i textura, i unes ombres que no fossin exageradament denses. Finalment, després de provar diversos temps d’exposició, però també moments del dia per a fer-ho, papers, maneres d’emulsionar i altres variables, vaig obtenir aquest resultat que em va semblar el millor que podia aconseguir amb els mitjans i coneixements que tenia en aquell moment.
Pensava, al cap i a la fi, que potser havia tingut una mica de sort del principiant amb el bon resultat de la cianotípia de l’Ashle, i que un cop fetes totes les experimentacions possibles, també formava part del meu aprenentatge saber resignar-me, i no invertir més material, temps i energia en una cosa que ja no sabia com millorar. I això és el que vaig fer: donar per bo el millor resultat que havia aconseguit encara que no fos perfecte.
La vaig emmarcar en un suport daurat seguint el mateix procés que havia experimentat per primer cop amb l’Ashle 1. En aquell moment encara feia servir Canson Montval, que a causa del seu acabat texturat no sempre facilita una adhesió del paper japonès a la superfície daurada. Tampoc havia perfeccionat la tècnica de daurat per aconseguir unes vores rectes i netes, que en aquest cas vaig provar de compensar utilitzant diverses capes delicades de llapis. Al principi tenia sentiments ambivalents de la meva satisfacció amb el resultat, però quan uns mesos més tard vaig fer el viratge i el treball que em conduiria a la imatge Vinyet major, posant-les de costat em semblava que totes dues tenen el seu propi caràcter i atractiu.
Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.
Detalls de l’obra
- Cianotípia sobre paper de tipus Oizu (probablement de la varitetat que anomeno brut, perquè té una translucidesa lleugerament més tèrbola que el net) de 20 g/m2, muntada sobre paper Canson Montval 300 g/m2, daurat amb imitació d’or.
- Dimensions de la imatge: 188×189 mm. Dimensions amb el marc: 338×337 mm.
- Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Condicions de l’NFT
Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.
Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.