La cianotípia va ser la meva porta d’entrada a la fotografia alternativa. Em va conciliar amb processos artístics que necessiten un mètode i procediment acurat. Dic conciliar, perquè mai havia estat massa hàbil amb els processos que em demanaven rigor. Va ser durant els últims anys, en començar a aprendre aquarel·la i altres processos de pintura d’una manera també més o menys metòdica, que em vaig poder adonar dels beneficis de la pràctica rigorosa, i és per això que després vaig atrevir-me amb la cianotípia i, més recentment, amb el sistema de Chiba.
El sistema de Chiba és una alternativa no tòxica a la goma bicromatada. Amb l’experiència que hi tinc fins ara, veig que permet aconseguir unes imatges que, si bé els manca l’ortodoxia tonal i de textura d’aquell mètode, precisament és aquesta mancança la que hi aporta un aire pictòric que a mi, com a pintor que ha estat seduït per les tècniques digitals i la fotografia, em sembla molt interessant.
Sigui com sigui, és un mètode exigent. Consisteix a afegir, exposar i revelar capes successives, una darrera de l’altra, d’emulsions sensibles a la llum. Cada capa s’exposa amb un negatiu de manera semblant a com ho fem amb la cianotípia. L’emulsió de cada una de les capes pot ser de colors diferents i així és com podem aconseguir imatges en color. Fer una sola capa ja és en sí un procés laboriós, i entre una i la següent cal esperar que s’assequi, protegir-la amb gelatina i que es torni a assecar.
Vaig fer les primeres experimentacions cap a finals de l’estiu de 2024 i no va ser fins al desembre que vaig començar a tenir una certa sensació de control dels resultats. Control limitat però suficient, que m’ha permès continuar treballant amb una sèrie de diverses imatges, en lloc de fer-ho només amb tires de proves. Com que cada imatge té un caràcter diferent, puc anar observant com les diverses opcions tècniques es tradueixen en possibilitats expressives a mesura que hi vaig treballant. D’una manera espontània, alguns experiments es van convertint en peces d’art que ja tenen ésser, ànima. A aquest vídeo que vaig publicar fa uns dies pots veure una mostra del que he fet fins ara.
Ara m’agradaria començar a treballar amb unes imatges en color que he fet recentment amb la càmera de format mig i amb pel·lícula diapositiva Velvia 50. De moment en tinc cinc a les quals veig potencial. Encara no tinc clar quines acabaré fent i quin format, quin paper, quin acabat poden arribar a tenir. Si vols adquirir un dels resultats d’aquesta experimentació a un preu molt avantatjós, ho pots fer precomprant la imatge que més t’agradi a través d’aquesta pàgina.
