Entre els intents que em van conduir a la cianotípia Ashle 1 i els primers que vaig fer amb la imatge de l’Aina no hi ha gaires setmanes de diferència. És una imatge que presenta dificultats d’exposició fotogràfica similars a les que comento en el cas de la Vinyet major i menor. I que es resumeixen en el fet que el rostre és molt lluminós, tot i conservar molt de detall de textura, i en canvi el fons, que ocupa la major part de la imatge, és força fosc i igualment manté força textura que és necessari conservar perquè el conjunt funcioni.
Per aquest motiu les primeres proves que vaig fer no les vaig considerar cap èxit, perquè tot i ser passables, l’equilibri entre llums i ombres no era el que buscava, i les vaig fer servir per a fer algunes proves de daurat quan encara no tenia gaire clar quins resultats podia aconseguir combinant-ho amb la cianotípia i els processos necessaris per a arribar-hi. Durant l’estiu passat de l’any 2023, les bones experiències materialitzant els retrats de l’Ashle i la Vinyet i integrant-les en un suport daurat em van permetre reprendre la imatge de l’Aina amb la confiança d’aconseguir un resultat igualment satisfactori.
I, efectivament, en algun moment de la tardor de 2023 vaig acabar el retrat de l’Aina i el vaig daurar amb imitació d’or. Fa poques setmanes, en una tempesta d’estiu que va fer caure un arbre al costat de casa, vaig tenir degoters i aquesta imatge se’m va fer malbé. L’aigua queia sobre la taula on, per mala sort, tenia aquesta i altres obres, a més de papers i material divers. Deuria ser cosa de la providència, però, que ja feia alguns mesos que no m’havia quedat satisfet amb aquell resultat, i seguia experimentant-hi provant papers i viratges diversos.
No fa massa dies que vaig acabar de virar aquesta imatge i la vaig muntar sobre l’or. Encara que de manera interrompuda, he treballat en el retrat de l’Aina des de fa un any i mig, però paradoxalment potser és l’obra en què ha passat menys temps des que vaig exposar-ne la cianotípia fins ahir, que vaig anar-la a recollir-la emmarcada.
Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.
Dades de l’obra:
Cianotípia sobre paper de fibra de kozo del mestre japonès Hasegawa de 20~ g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats. Virada amb fenigrec, boixerola i pols de pinyol d’alvocat.
Dimensions de la imatge: 265 x 182 mm. Dimensions amb el marc: 418 x 337 mm.
Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Tal i com explico a l’entrada sobre la fotografia Vinyet major, aquesta cianotípia és fruit de molts intents infructuosos (una mica més de 20, probablement) d’aconseguir una imatge amb les qualitats que buscava: unes llums que no estiguessin cremades, en què la pell tingués prou detall i textura, i unes ombres que no fossin exageradament denses. Finalment, després de provar diversos temps d’exposició, però també moments del dia per a fer-ho, papers, maneres d’emulsionar i altres variables, vaig obtenir aquest resultat que em va semblar el millor que podia aconseguir amb els mitjans i coneixements que tenia en aquell moment.
Pensava, al cap i a la fi, que potser havia tingut una mica de sort del principiant amb el bon resultat de la cianotípia de l’Ashle, i que un cop fetes totes les experimentacions possibles, també formava part del meu aprenentatge saber resignar-me, i no invertir més material, temps i energia en una cosa que ja no sabia com millorar. I això és el que vaig fer: donar per bo el millor resultat que havia aconseguit encara que no fos perfecte.
La vaig emmarcar en un suport daurat seguint el mateix procés que havia experimentat per primer cop amb l’Ashle 1. En aquell moment encara feia servir Canson Montval, que a causa del seu acabat texturat no sempre facilita una adhesió del paper japonès a la superfície daurada. Tampoc havia perfeccionat la tècnica de daurat per aconseguir unes vores rectes i netes, que en aquest cas vaig provar de compensar utilitzant diverses capes delicades de llapis. Al principi tenia sentiments ambivalents de la meva satisfacció amb el resultat, però quan uns mesos més tard vaig fer el viratge i el treball que em conduiria a la imatge Vinyet major, posant-les de costat em semblava que totes dues tenen el seu propi caràcter i atractiu.
Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.
Detalls de l’obra
Cianotípia sobre paper de tipus Oizu (probablement de la varitetat que anomeno brut, perquè té una translucidesa lleugerament més tèrbola que el net) de 20 g/m2, muntada sobre paper Canson Montval 300 g/m2, daurat amb imitació d’or.
Dimensions de la imatge: 188×189 mm. Dimensions amb el marc: 338×337 mm.
Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Animat per l’èxit de la sessió improvisada a la vora del riu Llobregat (encara no havia pogut revelar les fotografies, però la llum i tot plegat m’havia semblat prometedor) vaig demanar més voluntaris per a fer una sessió a la bassa de Montclar, que quan el sol comença a baixar és un refugi de frescor a l’estiu i, a efectes fotogràfics, en tractar-se d’una antiga bassa mig soterrada, la llum hi és fàcil de controlar.
Bona part d’aquestes fotos les vaig fer amb un altre rodet, de 50 ISO, diferent del que havia utilitzat a la riba del Llobregat. Segurament no era la millor pel·lícula per a experimentar en aquell context, però la lògica era la mateixa relativament despreocupada que he utilitzat durant aquests darrers anys en què he reprès la fotografia: simplement no dedicar gaire temps a les decisions i provar coses diferents, per arribar a resultats que sí que llavors ja em permetin treure conclusions.
En aquesta ocasió, a més del rodet de 50 amb la càmera de format mig, estava provant sobretot el bon funcionament de la sincronia entre aquesta càmera i el flaix de mà. Com ja us anticipava, no tots els resultats d’aquella tarda van ser exitosos però aquesta imatge de la Milena em va enamorar des del primer moment. També és una de les que va quedar malmesa i que va guanyar molt quan vaig fer-ne una segona versió, tal i com explico amb la imatge de l’Aina.
Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.
Detalls de l’obra
Cianotípia sobre paper de tipus Oizu de 20~ g/m2, muntada sobre paper Arches de 300 g/m2 de gra satinat, daurat amb or de 22 quirats.
Dimensions de la imatge: 188×190 mm. Dimensions amb el marc: 338×337 mm.
Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Malgrat que la modificació dels colors de la cianotípia que permet el procés de viratge és sorprenent per mèrits propis, d’alguna manera no me’n vaig creure el potencial fins tenir davant els ulls el resultat d’aplicar-lo en tres capes diferents a una imatge. Això permet crear, en teoria, una imatge en color que reprodueix els de la fotografia original. En teoria, perquè per sort o per desgràcia la pràctica és més complexa.
Amb la Tones vam fer aquesta imatge en una sessió en què vam combinar BDSM i fotografia. Els tons vermells del mantell de vellut juntament amb els rosats i càlids del seu cos ja dominen de manera natural a la imatge original. Havia fet una prova amb paper Hahnemühle Rag d’aquarel·la, el que recomana Annette Golaz al seu llibre Cyanotype Toning: Using Botanicals To Tone Blueprints Naturally, que va sortir raonablement bé.
El procés consisteix a fer una primera cianotípia amb un negatiu corresponent al color vermell. Aquesta cianotípia es vira utilitzant roja, una planta tintòria molt utilitzada tradicionalment. Després, es torna a emulsionar el mateix paper per a exposar-lo amb un negatiu corresponent al groc, que en aquest cas es renta en un bany alcalí per a aconseguir aquesta tonalitat. Finalment, el paper es torna a emulsionar i exposar amb un negatiu corresponent al color blau, i aquí ja hi deixem el blau tradicional que proporciona el procés de cianotípia.
Després de l’èxit d’aquest primer experiment, vaig decidir repetir-lo sobre paper de tipus Oizu. Amb el matís important que amb el paper japonès la majoria de processos de la cianotípia s’acceleren, el resultat també va ser satisfactori i, al cap de moltes setmanes dubtant, vaig decidir muntar-lo sobre un suport daurat com havia estat fent amb altres imatges:
Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.
Dades de l’obra:
Cianotípia tricolor sobre paper Oizu de 20 g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats. Viratges fets amb Rubia tinctorum i carbonat de calci.
Dimensions de la imatge: 201 x 134 mm. Dimensions amb el marc: 268 x 203 mm.
Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Un dia de finals d’agost de 2022 vam anar a les platgetes de roca que fa el riu Llobregat més amunt de Cal Rosal a banyar-nos. Duia la càmera de format mig que m’havia comprat feia uns mesos, per a provar-la, i la Vinyet va ser una de les persones que es va oferir voluntària per a fer-me de model. Li vaig fer aquesta foto.
Algunes setmanes després, vaig revelar el rodet i en algun moment també vaig escanejar la imatge, però no va ser fins un any després, l’estiu passat, que vaig començar a experimentar amb aquest retrat per a fer-lo en cianotípia. Va ser una batalla àrdua perquè encara no tenia la tècnica per la mà i em va costar molt aconseguir un resultat en què les ombres fossin suaus i tinguessin detall, i les llums no estiguessin cremades. El resultat més satisfactori que vaig obtenir en aquell moment és la imatge Vinyet menor.
Algunes setmanes més tard vaig començar a experimentar amb viratges de cianotípia utilitzant tints vegetals. Tenia moltes cianotípies repetides d’aquesta imatge, que no considerava aprofitables artísticament, però que em van resultar molt útils per a fer diverses proves de viratge. Curiosament, com que el viratge canvia sorprenentment les relacions de contrast de les cianotípies inicials, va resultar ser una d’aquestes imatges descartades aquella amb què vaig aconseguir l’equilibri de tonalitats que buscava.
En aquest cas el viratge està fet amb pinyol d’alvocat en pols. La còpia definitiva la vaig muntar sobre un paper Arches de gra satinat, de 300 g/m2, daurat amb or de 22 quirats.
Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.
Dades de l’obra:
Cianotípia sobre paper Oizu de 20 g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats.
Dimensions de la imatge: 188×189 mm. Dimensions amb el marc: 394×390 mm.
Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Aquest retrat de l’Ashle presideix (com a mínim dins el meu cap) tot el que he experimentat en cianotípia des de fa ja més d’un any. Vaig fer aquesta cianotípia en algun moment de l’hivern de 2023, o finals de 2022, com a primer pas en l’experimentació que volia fer d’aquesta tècnica sobre papers japonesos.
M’inspiraven les obres que Albarrán & Cabrera publicaven al seu compte d’Instagram i vaig decidir emprendre la recerca per a intentar reproduir els resultats que ells aconseguien utilitzant pa d’or. Ara ja soc una mica més a prop d’arribar-hi, però tinc un apreci especial per a aquesta obra en què es va donar, per primera vegada, el patró de procés i resultats que poc a poc, de manera quasi imperceptible, he anat identificant des de llavors en aquest camí experimental.
Es tracta d’una manera de treballar en què tens la sensació d’estar experimentant completament a cegues, és a dir de la manera més genuïna possible si ens agafem al significat d’aquest procés: fer una cosa simplement per satisfer la incògnita d’a veure què passa. Això fa que molts resultats no arribin enlloc. A vegades, a causa d’algun descuit o petit detall fet de manera diferent i desapercebuda, passa quelcom extraordinari, però allò mateix que ho ha fet possible és el que impedeix documentar-ho i repetir el resultat.
Això genera nous resultats infructuosos que, un cop oblidats durant algunes setmanes a una carpeta, a vegades recupero per a emprendre nous camins experimentals. Mentre perpetuo el delicat equilibri entre ofici i joc, així és com vaig crear aquest retrat de l’Ashle. Estava aprenent a daurar superfícies i, quan vaig tenir una mica controlats els aspectes bàsics de la tècnica, la vaig voler provar amb una de les diverses cianotípies que tenia rondant pel taller. Era una imatge de què estava satisfet, evidentment, però només vaig ser conscient de com d’únic i valuós era aquell resultat a mesura que anava acabant el procés de daurar el suport i adherir-hi la cianotípia damunt.
La fotografia en sí la vaig fer a l’Ashle el maig de 2021 a Sant Lluc. Pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. Recorda que en el cas d’aquesta obra l’enviament no està inclòs en el preu.
Dades de l’obra:
Cianotípia sobre paper de Fibra llisa de 18 g/m2, muntada sobre paper Canson Montval de 300 g/m2 daurat amb imitació d’or.
Dimensions de la imatge: 180×265 mm. Dimensions amb el marc: 340×430 mm.
Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Després de preparar els prints basats en l’aquarel·la d’un paisatge d’Skye que vaig fer a Liminálica, m’he començat a mirar aquest original d’una manera especial. Ja des del moment que vaig acabar l’aquarel·la vaig saber que seria un dels treballs més reeixits, sinó el que més, de la residència. Pot arribar a fer una mica de ràbia que, d’una estada de quasi dues setmanes, consideris que el que val més la pena és un apunt de paisatge que potser no vaig trigar ni una hora a realitzar. Però l’art, igual que el futbol, és així.
Deia que me la vaig començar a mirar d’una manera especial perquè es va convertir en una cosa icònica, que sintetitzava sorprenentment bé la meva estada durant una setmana escassa a aquella illes de les Highlands. Vaig anar-hi perquè al màster de paisatgisme que en aquell moment estava cursant ens van encarregar el treball sobre una illa. Jo tenia uns diners pendents de gastar d’una borsa de viatge d’un premi artístic, i vaig decidir que seria bona idea invertir-los en el que em costaven els vols per arribar a Skye i fer el treball sobre aquesta illa.
Si comptem viatjar com a fer-ho a l’estranger, no és quelcom que hagi fet massa. I, en aquell moment, les úniques vegades que havia agafat un avió era per anar a la Blender Conference a Amsterdam. A Skye també hi vaig anar sol, però era un repte més ambiciós, perquè volia recórrer caminant una part significativa de la geografia de l’illa. Skye no és excessivament gran (no arriba a la meitat de la superfície de Mallorca) però tampoc és petita.
Recordo els dies previs a marxar, i especialment el dia que havia d’agafar el vol, i que sentia un gran estrès. Havia hagut d’encaixar els horaris de busos, buscar allotjament a Glasgow per al dia que arribava i altres misèries del tot pròpies de viatjar però a les quals jo no estava acostumat. A tot això s’hi sumava l’ansietat per a decidir quines càmeres de fotografies m’emportava. Volia prendre’m seriosament (o això pensava) la fotografia de paisatge, i havia comprat rodets de diapositives Velvia 50, però també m’inquietava molt quedar únicament a la mercè d’aquestes imatges si no m’emportava també la càmera digital amb què, a més a més, podia fer vídeo. Tot plegat implicava pes a la motxilla, més el menjar, i fins i tot m’estava plantejant si m’havia d’endur l’ordinador portàtil.
Miro aquell jo tan incapaç de pensar amb claredat i ser resolutiu i em sembla delirant. I no obstant no podria descartar completament tornar-m’hi a trobar. La situació em va portar a un dels moments de crisi que més recordo. Se’m va fer tard entretenint-me considerant aquestes foteses i en canvi quasi no vaig tenir temps de comprar els bitllets del bus que havia d’agafar un cop a Escòcia. Vaig haver d’agafar un taxi per no perdre el vol. Al vespre arribava a l’alberg de Glasgow, una ciutat que em va semblar terriblement inhòspita, tenint la sensació d’haver travessat l’Estígia.
Per això el contrast de l’arribada a Skye el dia següent, després d’un viatge de 6 hores d’autobús (a Skye hi ha un pont que la connecta a l’illa d’Anglaterra) va ser tant potent. Em va semblar trobar-me a una terra salvatge que demolia tota aquella realitat de consideracions i llocs mediocres (la indecisió sobre què m’enduia, la meva habitació, el taxi, l’aeroport, Glasgow, l’alberg de Glasgow) que havien presidit el meu últim dia i mig. Sentia que estava començant una nova vida a l’illa, tot i que havia de tornar a Barcelona al cap de menys d’una setmana.
L’espai i la buidor d’Skye són absolutament protagonistes. Hi bufa un vent fresquet. Si hi ha construccions, o cartells, o qualsevol cosa que un troba en el camí i que no sigui clarament un poble, sempre té un aspecte desproveït de qualsevol pretensió. Sembla una presència quasi casual. Em va exagerar aquestes sensacions el fet que els primers dies vaig ser a la zona del Quiraing, que ofereix aquests paisatges vastos i majestuosos. Després vaig descobrir una Skye més íntima i fins a cert punt més accessible, però que igualment em transmetia en molts moments que era una mena de nou món.
Aquesta imatge que vaig fer a Liminálica resumeix la contundència d’aquest paisatge que vaig viure a Skye. No va ser gens buscat, a Liminálica m’hi vaig endur desenes d’imatges sense tenir una idea clara de quines em vindria de gust utilitzar com a referent. I de totes maneres em sembla curiós que aquestes dues experiències, tan diferents entre sí i en certa manera també tan diferents de la meva vida de cada dia en el moment que les vaig viure, estiguin unides per aquesta imatge que amb prou feines mesura deu per quinze centímetres.
Possiblement posaré a la venda aquesta aquarel·la a la propera exposició. Per ara, en pots adquirir la reproducció a mida DIN A4 en sèrie limitada de 25. Fes clic aquí si vols passar per caixa.
Edició del dia 17 de juliol de 2024:
Efectivament, l’aquarel·la original del Paisatge d’Skye serà a l’exposició que començo d’aquí a uns dies al bar Victòria de Gironella. Més avall veuràs les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç. L’obra ja no està disponible com a NFT. Si t’interessa, pots adquirir-la de manera tradicional fent clic aquí. Recorda que, en el cas d’aquesta obra, el transport no està inclòs en el preu.
Si, en canvi vols comprar una de les 25 reproduccions en DIN A4 de sèrie limitada, fes clic aquí.
Dades de l’obra:
Aquarel·la sobre paper d’aquarel·la. Realitzada el 5 d’octubre de 2023.
Dimensions de la imatge: 114 x 153 mm. Dimensions amb el marc: 262 x 302 mm.
Emmarcat amb passepartout. Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Aquesta web és Google-free però utilitza galetes per a vendre't més i millor, igual que qualsevol altra. Només per això ja hauries de veure que en mi pots confiar i que no en faré mal ús. AcceptoRebutjaPreferènciesMés informació
Gestió de les galetes
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
