Allà on visc la fi del món és una cosa normal. On vaig viure fins a tenir-ne trenta-cinc la fi del món també arribava: darrere els vidres d’aquell ja mític, arquetípic, pis de l’Eixample a Sant Antoni també batia el vent amb mala idea, carregat de pluja, i els trons els feien tremolar, quasi tant com quan passaven els camions d’escombraries. Però no, era una altra cosa. A ciutat la fi del món arriba amb més cerimonial, és més rara. El dia es desperta rúfol, ningú amb seny ja no hi confia. Aviat es veuen paraigües desbarnillats dins les papereres i a migdia normalment ja ha passat tot.
Aquí és diferent. La fi del món no s’anuncia clarament. De cop és quan comença a congriar-se una negror i es gira un vent estrany, a tot arreu. En pocs minuts les branques es comencen a moure, inoportunes. Les que hauran quedat seques a l’estiu o l’any passat crepiten, grinyolen. A cada prat el vent xiula una cançó diferent, tot molt wagnerià i amb el constant recordatori de la imprudència de ser a fora. Aquí on visc el llamp és el poder de Déu i tothom el recorda. Res de bo hi pot cabre a esperar, però res dolent tampoc, necessàriament. El que en minuts comença en minuts pot desfer-se i la fi del món quedar com una il·lusió, una mena de burla de trol.
Però sovint la fi del món és real, no us ho creuríeu. Cortina darrera l’altra la pluja assota la terra i esventra els marges i corre boja pels camins i els desfà, i després passen les vaques i ho deixen tot fatal. Normalment ve a la tarda, després de migdia. Potser passa en una hora, però potser veuràs el dia esllanguir-se lentament, mentre també ho fa la intensitat de la pluja, sense deixar de caure, i quan ja sigui negra nit continuarà caient i l’endemà també. La fi del món pot durar uns dies. En el meu magí pensaré en anys, com l’aiguat de Cien años de soledad. Però, com tot, tindrà una fi i els dies després, en anar a buscar al cotxe per a anar a treballar quan els dits de l’aurora encara no han tenyit el cel, sentiré al fons de la vall la remor profunda del riu, cada dia una mica més imperceptible a mesura que l’absorbeixi el continent assedegat.
El text anterior acompanyava el post que vaig fer a Instagram amb aquesta imatge. Ara en pots comprar un exemplar d’una sèrie limitada de 25 tot fent clic aquí. Ho has de fer abans que s’acabin, això sí!